Dues dones importants en la informàtica

Donat que l'entrega del treball del qual forma part aquest blog és aquesta mateixa setmana i no he aconseguit molt progrés en les entrevistes que volia fer; avanç les entrades que volia posar entre les entrevistes per no posar-les totes seguides, i així com a mínim acomplir els requisits del treball a l'hora de l'entrega. Encara tenc moltes ganes de fer les entrevistes i esper poder-les penjar per aquí més endavant.

Dit això, avui vos parlaré de dues de les dones més importants en la informàtica. Si vàreu mirar la imatge que vos vaig adjuntar en la darrera publicació haureu vist que n'hi ha moltes més (si no, vos torn posar l'enllaç; mirau abaix de tot). Curiosament, cap de les dues dones de les quals vos parlaré avui és informàtica. Així i tot, les seves aportacions són molt importants en la vida quotidiana dels usuaris dels ordinadors.

La primera és Ada Lovelace. Gran matemàtica, treballà sobre la màquina analítica de Babbage, un versió primitiva d'ordinador. La seva feina la dugué a escriure el que es coneix com el primer algoritme, un segle abans de que es construís cap ordinador. Quan finalment es construiren, es reconegué la seva feina anomenant un llenguatge de programació amb el seu nom: Ada. També dóna nom a una organització que pretén fomentar la participació de la dona en la cultura del programari lliure. Finalment, dóna nom al súper graciós i original joc de paraules que he fet amb el títol del blog, incidint en la metàfora de que malgrat la dona ha estat molt important en aquesta disciplina, en els darrers temps n'ha estat desterrada. Aquí vos deix un curtíssim vídeo sobre aquesta dona:

L'altra dona que té una història interessant és Hedy Lamarr. Actriu a Hollywood, en el seu temps lliure treballava en el disseny d'aparells de diversa tipologia i utilitat. Quasi cap no tengué molta trascendència, però un dels seus descobriments duria cap a una de les utilitats més emprades avui en dia: la wifi (i d'altres connexions inalàmbriques). Cal tenir en compte que la wifi és un dels aparells més estesos avui en dia, que està a moltes llars. Però té més potencial, fins al punt de fer arribar Internet a qui té dificultats. El projecte guifi.net (reconegut recentment per la UE) ha començat a estendre una xarxa d'antenes de wifi connectades entre elles per a compartir la connexió a Internet. Això està permetent a l'hora eliminar dues de les escletxes digitals més importants: donant cobertura a les llars que no s'ho poden permetre (només han de pagar l'antena de wifi) i alhora arribant a llocs on les grans empreses es neguen a fer arribar els cables (com les zones rurals). A Mallorca ja ha començat a establir-se aquest projecte. Després d'aquest incís publicitari don pas a un altre vídeo, aquest només un poc més llarg:

Vull remarcar el masclisme imperant en la nostra societat: una dona inventora, amb invents trascendentals, només fou reconeguda i recordada per la seva bellesa. Crec que amb aquesta història queda clar d'on venim i el que necessitam fer.

Amb això vos deix per una estona, he de dedicar-me a exàmens i altres treballs; però esper poder tornar aviat (amb les entrevistes fetes).

Una aferrada,

Xavi

Els números

Com vaig dir la setmana passada, procedesc a fer una breu entrada sobre l'estat actual de la qüestió, a partir de les dades. Tenc la impressió de que la situació és bastant evident per sí mateixa; però com va citar un antic professor meu: In God we trust, all others bring data. Després de diverses recerques per Internet he arribat a unes poques conclusions, la primera: quina mania la de les institucions a no segregar les dades per gènere. Totes les he trobades en notícies de diaris digitals o en oficines d'igualtat.
Dit això, les dades es poden resumir en dos fets, cadascun representat amb una imatge, ambdues part d'aquesta imatge presa d'aquesta pàgina web:

• Les dones són una part molt minoritària de les estudiants d'Informàtica. Sorprenent és saber que altres temps la presència fou molt més gran. Com diuen aquestes dades del curs 2012-2013 o aquestes del curs 2014-15, o les de la pròpia imatge. Això no es només cosa de l'alumnat, com demostra l' els diagnòstics de l'Oficina d'Igualtat de la UIB. Les dones són minoria entre el professorat d'informàtica també.

•  La majoria de fonts accedides assenyalen com a principal causa d'aquest fet els estereotips, especialment l'estereotip de l'informàtic (veure també aquí, i aquí, també amb més dades). L'idea que es té de l'informàtic com un "friqui", poc sociable (i menys amb les dones -aportació/impressió meva) no convida a molta gent a entrar-hi, però a les dones encara més.

 

Les dades són aclaparadores i els factors causants mals de revertir, especialment si no hi ha intenció política de fer una intervenció a gran escala i transversal. No entraré en detalls sobre com, doncs no m'hi consider preparat ni és l'objectiu de la publicació. Per a mi, el més important és visibilitzar les dones que treballen o investiguen en aquest camp, que n'hi hagut moltes i des del principi. En aquest sentit, aprofit per compartir una entrevista que s'ha fet recentment per la meva zona, i que és exemple del que no és visibilització:

Me sap greu deixar-vos amb el mal de panxa que dóna aquesta notícia, però precisament aquests tipus d'actitus són els que s'han de difondre i denunciar. En els propers articles vos compartiré les entrevistes que aconsegueixi fer.

Una aferrada i fins aviat.

Motivació del bloc

Aquest és el primer article d'una sèrie que publicaré sobre la participació de les dones en la informàtica. A diferència dels altres blocs que he intentat fer, a aquest estic obligat a fer una sèrie d'articles concrets amb uns mínims de continguts al voltant d'un tema concret. I com que m'hi va la nota, tenc un bon substitut per a la manca de disciplina interna que me caracteritza.

A qui he d'agrair concretament això és a la professora d'una assignatura del màster que estic cursant, Polítiques d'Igualtat. En aquesta assignatura tractam la integració de la dona a la Societat de la Informació i, de propina, aprenem a manejar-nos en el món virtual.

Des del moment que aquesta professora explicà aquest treball, vaig saber que el tema seria el de la capçalera d'aquest bloc. Com a bon friqui, el meu contacte amb persones informàtiques és inevitable; però en mi el cas va ser més exagerat, per que l'únic amic que va quedar a Mallorca quan entràrem a la universitat va ser informàtic. Degut a la meva naturalesa, en conjunció a d'altres circumstàncies que no venen a compte, vaig acabar passant els primers anys de la meva carrera (Psicologia) més amb futures informàtiques que no pas amb psicològues.

Va ser en aquest context on me vaig poder fixar amb la baixa proporció de dones que hi ha en aquesta titulació universitària. Bé, més aviat van ser les queixes dels meus amics sobre les dificultats per lligar a classe. S'ha de dir que vaig conèixer tres dones estudiants d'informàtica, i dues d'elles ja estan en estudis més avançats (l'altra no ho sé, li he perdut el fil).

Dins de tot el ball de xifres que vaig trobar en començar la recerca, me va cridar l'atenció un article recent d'una estudiant que deia que l'assumpte no és tan masclista com pareix (sempre surt qualcú, encara que normalment són homes -#NotAllMen). Com que no me convencia això (front la realitat que pinten les dades), vaig decidir complicar-me la vida i entrevistar a tres informàtiques (una estudiant, una graduada recent i una titulada de fa més estona).

A hora d'escriure aquest article no sé que diran, ni esper aportar molta llum a aquest camp. Amb aquest article no tenc intenció de demostrar res, sinó de mostrar com és la vivència de ser informàtica en un àmbit tan masculinitzat. És evident que qui millor podrà dir com se senten com a informàtiques són les pròpies dones. Així que, després d'un altre article on exposaré els números de la qüestió, els passaré el testimoni a elles.

Per avui ho deix. Una aferrada i fins aviat.