A qui he d'agrair concretament això és a la professora d'una assignatura del màster que estic cursant, Polítiques d'Igualtat. En aquesta assignatura tractam la integració de la dona a la Societat de la Informació i, de propina, aprenem a manejar-nos en el món virtual.
Des del moment que aquesta professora explicà aquest treball, vaig saber que el tema seria el de la capçalera d'aquest bloc. Com a bon friqui, el meu contacte amb persones informàtiques és inevitable; però en mi el cas va ser més exagerat, per que l'únic amic que va quedar a Mallorca quan entràrem a la universitat va ser informàtic. Degut a la meva naturalesa, en conjunció a d'altres circumstàncies que no venen a compte, vaig acabar passant els primers anys de la meva carrera (Psicologia) més amb futures informàtiques que no pas amb psicològues.
Va ser en aquest context on me vaig poder fixar amb la baixa proporció de dones que hi ha en aquesta titulació universitària. Bé, més aviat van ser les queixes dels meus amics sobre les dificultats per lligar a classe. S'ha de dir que vaig conèixer tres dones estudiants d'informàtica, i dues d'elles ja estan en estudis més avançats (l'altra no ho sé, li he perdut el fil).
A hora d'escriure aquest article no sé que diran, ni esper aportar molta llum a aquest camp. Amb aquest article no tenc intenció de demostrar res, sinó de mostrar com és la vivència de ser informàtica en un àmbit tan masculinitzat. És evident que qui millor podrà dir com se senten com a informàtiques són les pròpies dones. Així que, després d'un altre article on exposaré els números de la qüestió, els passaré el testimoni a elles.
Per avui ho deix. Una aferrada i fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada